La creació d'aquests equips era una vella reivindicació del Pirineu, sobretot de l'Aran, i s'han habilitat gràcies a l'acord amb el ministeri de Medi Ambient per al seu finançament. Només equips francesos es dedicaven fins ara a aquestes tasques des dels alliberaments dels primers óssos eslovacs a partir de 1996, i a Catalunya els agents rurals feien periòdicament aquesta feina, però sense organització ni recursos.

La principal raó que hauria portat el govern a copiar la iniciativa francesa tretze anys després serien els diversos incidents protagonitzats pels óssos, com el suposat atac d'un plantígrad a un caçador l'any passat, i el rebuig de la població pirinenca, que els considera un greu perill. Bonaventura va afegir que paral·lelament ja treballen en un pla d'aprofitament turístic dels óssos, com ja tenen altres comunitats espanyoles i que ha donat bons resultats.

Els ESCO aprofundiran en la col·locació de paranys fotogràfics i albiraments, i en la recerca d'indicis (pèls o excrements) per controlar el pas de l'ós bru per Catalunya, així com també en el seguiment per radiofreqüència en aquells exemplars que encara disposen del xip o del collar que se'ls va col·locar quan van ser alliberats. Els agents també supervisaran l'agrupació i trasllat de ramats de bestiar, la vigilància de ruscos d'abelles o l'ús de gossos vigilants.

Bonaventura va afirmar que aquestes mesures han demostrat que són efectives i la prova és que enguany no hi ha hagut cap atac en aquests ramats agrupats que pasturen durant l'estiu a les muntanyes i que ha suposat controlar 34.000 ovelles i cabres de 19 ramats.

Pel que fa a la població d'óssos, Medi Natural estima que ha crescut en tres o quatre exemplars més respecte a l'any passat i ja sumen un total de 24.