| El Pla de Muntanya preveu millorar l'accés viari a 10 comarques |
| 11/11/2009 | |
|
Un dels principals problemes amb què es troben els habitants o visitants de les zones de muntanya és l’accessibilitat. El condicionament de les carreteres és en molts casos l’assignatura pendent, un guant que ara recull el Pla Comarcal de Muntanya. És un document en el qual s’assenyalen les 600 actuacions que es volen portar a terme en el quadrienni 2009-2012 en 10 comarques. Aquest àmbit de muntanya ocupa el 30% del territori de Catalunya, però només hi viu, de forma estable, el 3% de la població. No obstant, és també la zona on hi ha les estacions d’esquí, i per tant l’afluència de públic a l’hivern en moltes d’aquestes comarques és notable. La millora de les infraestructures vinculades a la neu és un altre assumpte que també forma part del pla, que ahir va aprovar definitivament la Generalitat després d’incorporar-hi algunes al·legacions.L’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. El 85% dels 2.821 milions d’euros previstos sortiran de les arques de la Generalitat, mentre que la resta prové del Ministeri de Foment. És precisament l’administració central la responsable d’executar l’ampliació en una de les vies que arrossega un retard més gran: la N-230 entre el límit amb Aragó i el túnel de Viella. Aquesta via, juntament amb la N-260 entre Xerrallo i el Pont de Suert (Alta Ribagorça), suma més de 82 milions en les despeses previstes per l’Estat en aquesta zona. ALTRES CONSELLERIES / Pel que fa al pressupost que hi aporta la Generalitat, el 70% correspon a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. La segueixen Acció Social i Ciutadania; Medi Ambient i Habitatge i Salut. Després de les infraestructures, la gestió dels residus i la millora de la xarxa de telecomunicacions copen els projectes del Pla Comarcal de Muntanya. Finalment, hi ha les inversions en equipaments, tant en millora d’edificis com en ampliació de serveis. Aquest tipus de planificació es va crear fa dues dècades, segons Política Territorial. La seva intenció era desenvolupar el teixit econòmic d’aquestes localitats, ja que els seus dèficits històrics les situaven en posició de desavantatge respecte a la resta. Habitualment s’elaborava un pla per a cada comarca, però en aquesta nova edició s’ha optat per unir-los en un de sol. També s’ha duplicat la despesa. En el període 2001-2005 s’hi van invertir 1.362 milions, mentre que ara se superen els 2.800. GRANS EIXOS / El Berguedà i la Garrotxa són les dues comarques més beneficiades pels treballs a realitzar, amb 532 i 651 milions d’euros respectivament. El complex desdoblament de la C-16 entre Berga i Bagà –per connectar amb el túnel del Cadí– és un projecte costós. A la Garrotxa, completar l’eix viari entre Sant Esteve d’en Bas i Olot (i així donar continuïtat al traçat des de Vic a través del túnel de Bracons) i desdoblar la C-66 entre Besalú i Banyoles (Pla de l’Estany) són altres de les peces clau en aquesta nova planificació de la Generalitat. |
Envia-ho a:
