Portada 
Notícies politica La Generalitat preveu passar de 130 diputats provincials a 207 veguers a Catalunya
Notícies politica La Generalitat preveu passar de 130 diputats provincials a 207 veguers a Catalunya | La Generalitat preveu passar de 130 diputats provincials a 207 veguers a Catalunya |
| Dimecres, 16 de desembre de 2009 | |
|
La proposta de la Generalitat preveu que el nombre de consellers de cada vegueria estigui determinat pel nombre de residents. D'aquesta manera, les vegueries amb menys de 500.000 habitants (Alt Pirineu i Aran, Lleida i Terres de l'Ebre) tindran 25 veguers; les que tinguin entre mig milió i un milió de residents (Girona, Tarragona i Central) n'obtindran 27; les que vagin d'un milió a 3,5 milions (que en aquest cas encara no n'hi ha cap) tindran 31 representants i els que superin la xifra dels 3,5 milions (Barcelona) comptaran amb 51 veguers. Tenint en compte les poblacions actuals de les comarques, això suposaria una xifra total de 207 veguers, la qual cosa representa un 60% més que els 130 diputats provincials que actualment es troben a les quatre diputacions (27 a Girona i Tarragona, 51 a Barcelona i 25 a Lleida). La circumscripció electoral veguerial serà la comarca, mentre que fins ara, les diputacions s'han regit pel partit judicial. Així doncs, els representants dels consells de vegueria s'escolliran en funció dels resultats electorals a les comarques, tenint en compte, això sí, que cada comarca tingui almenys un veguer i que cap d'elles compti amb una representació de més de les tres cinquenes parts del nombre total de veguers. Com ja es va anunciar fa mesos, les vegueries substituiran les actuals diputacions, i per tant heretaran els seus recursos econòmics, el seus treballadors i els seus béns, i també assumiran les seves funcions. Per facilitar la transició, es crearà una Comissió de Traspàs integrada per representants de la diputació i del nou consell de vegueria, que serà presidida per un representant de la Generalitat. Pel que fa a la integració del personal, els treballadors subjectes a règim estatuari i laboral que ara depenen de les diputacions passaran a integrar-se a les noves vegueries, amb les mateixes condicions i drets que tenien fins ara. En canvi, el personal directiu i eventual restarà subjecte a la seva ratificació o adaptació de nomenament per part dels òrgans corresponents. Una altra qüestió oberta serà la capitalitat. Segons la proposta, la Generalitat no serà qui la determini, sinó que seran els propis consells de vegueria els que prenguin aquesta decisió, a través d'un acord per majoria absoluta. En alguns casos, com en el cas de Girona, sembla clar que la capital serà a Girona ciutat, però en d'altres, com l'Alt Pirineu, la qüestió genera més dubtes, ja que fins ara s'han instal·lat delegacions dels serveis territorials a la Seu d'Urgell, Tremp i Talarn. El text de la proposta diu que, per fer efectiva la nova administració, caldrà que primer es modifiquin els límits provincials a través d'una llei orgànica aprovada per les Corts Generals. Mentre això no sigui possible, està previst que primer es puguin constituir els consells de vegueries corresponens a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, d'acord amb els actuals límits provincials. I quan s'aprovi la llei orgànica, es podran crear l'Alt Pirineu i Aran i la Central. En el cas de les Terres de l'Ebre, no caldrà una llei orgànica específica perquè tot el seu territori forma part actualment d'una sola província (la de Tarragona), de manera que no s'han de modificar límits. Tot i això, fonts de Governació asseguren que, malgrat que aquesta possibilitat seria la "ideal", en realitat no és imprescindible que la divisió en vegueries passi per Madrid, ja que es desplegaran competències pròpies exclusives. |
Envia-ho a:
