El conseller, en una entrevista al diari SEGRE , defensa la creació de les set vegueries i diu que "la immensa majoria" de Catalunya les accepta. Però hi ha reticències per part d'algunes institucions.

Un projecte de llei que ha generat rebuig en part del territori...

Sí, però hi ha molt més consens. De més de mil ens locals que hi ha a Catalunya, només vuit hi han presentat al·legacions i, per tant, la immensa majoria està a favor d'aquest marc legal. Tenim l'oportunitat de dibuixar una organització territorial pròpia lligada al catalanisme polític i, per tant, superant la visió provincial del 1833.

A Lleida hi ha oposició de dos destacades institucions, la Paeria amb l'alcalde, Àngel Ros, al capdavant i Aran amb el síndic, Francés Boya. Com es poden resoldre aquestes diferències?

Totes les opinions són respectables. L'alcalde de Lleida no pot estranyar-se de la posició del Govern. Reconèixer la realitat políticoadministrativa de l'Alt Pirineu en una vegueria pròpia no és una posició capritxosa. El que no tindria sentit és que no complíssim allò que hem posat als programes electorals. És l'opinió de l'alcalde de la capital, però a Lleida hi ha molts més municipis. Les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona no hi van presentar cap al·legació.

L'alcalde Ros diu que "no hi ha enfrontament personal" amb vostè però ha recordat -ahir- que vostè té una "presumible aspiració que hi hagi una vegueria amb seu institucional a la Seu" perquè vostè va ser alcalde d'aquesta ciutat.

No sé el que ha volgut dir amb això. Efectivament no hi ha cap enfrontament personal i les diferències són de concepte. Jo sóc de la Seu, vaig ser alcalde de la Seu i ara sóc conseller del Govern de Catalunya. He de defensar els interessos del país. La paternitat de les aspiracions a tindre entitat pròpia no és meua. Aquesta aspiració l'he viscut des de petit, com molts altres habitants del Pirineu. L'alcalde de Lleida ha de defensar les seues posicions però el que no pot és negar el dret al Pirineu a tindre administració pròpia, a ser major d'edat i a tindre vegueria pròpia. Tindre vegueria pròpia obre al Pirineu i a les Terres de l'Ebre unes enormes possibilitats de desenvolupament en tots els àmbits. Algunes posicions que he sentit aquests dies em recorden el leridanismo; i el leridanismo, afortunadament, ha estat superat pel catalanisme polític.

Aran tampoc està satisfeta... Com es pot arreglar en concret la petició d'Aran de no estar a la vegueria?

Respecto les aspiracions d'Aran perquè sóc un gran defensor del dret a decidir. Però algunes declaracions em sorprenen perquè des del primer dia he tingut reunions amb el síndic per incorporar les seues demandes en aquest projecte de llei i hem arribat a acords. No es pot dir una cosa a Barcelona i una altra a Aran. Al text s'ha incorporat, a proposta del síndic, la garantia de la singularitat de les institucions araneses. A l'article 10 i en una disposició transitòria, que jo entenia que donaven resposta a les peticions d'Aran i el síndic. Em sorprèn que després es digui que no respecta, no té en compte i no incorpora... Té en compte allò que el síndic ha volgut que tingués en compte. És molt difícil posar-se d'acord si quan cada vegada que hi ha un acord es canvia la condi- ció.

El projecte de llei havia d'aprovar-se el 5 de gener i va haver de posposar-se fins dimarts passat per falta de consens. Què ha canviat perquè ara sí que hi hagi aquest consens al si del Govern?

El dia 5 de gener era una aproximació. Jo només parlava de principis d'any. Aquesta llei no ha estat mai paralitzada. En el període d'exposició pública hem incorporat algunes al·legacions de diferents institucions públiques i iniciatives particulars.

En algun moment ERC ha condicionat la seua continuïtat al Govern a l'aprovació d'aquest projecte de llei?

Aquest projecte de llei s'ha aprovat per part del Govern, perquè formava part dels acords dels tres partits que conformen el Govern.

Per poder constituir les set vegueries caldrà canviar la llei electoral estatal i modificar els límits provincials i això passa necessàriament pel vistiplau de Madrid. Ho veu factible quan a Madrid sempre hi ha reticències a modificions tan substancials quan les proposa Catalunya?

Ho veig factible. La política és fer possibles objectius ambiciosos, com superar la visió provincial del país. És un projecte de llei possible, no per deixar-lo a l'armari. Pujol va fer una llei per a la creació d'una província única. Aquesta proposta no es va elaborar mai des de Catalunya. Ara hem fet una proposta possible i gradual. És complicat? Bé, són lleis orgàniques i necessitem acords polítics, que no neixen de forma improvisada. He parlat amb De la Vega i Chaves i, per tant, hi ha voluntat política de modificar la llei electoral de forma molt puntual. Això ens permetrà crear la vegueria de les Terres de l'Ebre, després de les de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El tercer pas són les vegueries de l'Alt Pirineu i Aran i la Catalunya Central, i aquí faran falta petites modificacions de límits provincials.

Sí, però les lleis que avancen en el catalanisme polític, insisteixo, sempre han tingut reticències a Madrid. Com l'Estatut...

Sí, pel Partit Popular. I si el Partit Popular té recorregut l'Estatut, també té recorregudes les vegueries. Si avui tinguéssim l'Estatut que va aprovar el Parlament, sense la retallada posterior de Zapatero i Mas, no ens caldria modificar la llei electoral, perquè tindríem les competències que no tenim i podríem constituir la vegueria de les Terres de l'Ebre. Altres qüestions s'han superat quan a Madrid no hi ha hagut majoria absoluta. Algú pensava que era impossible fer desaparèixer la figura dels governadors civils?

Tant el president Montilla com vostè han dit que la creació de les vegueries no suposarà més despesa pública. Són creïbles aquests compromisos en un moment de desafecció ciutadana respecte a la política i les administracions?

De cap manera suposaran la contractació de més treballadors públics ni suposarà ni un euro més de cost econòmic. Al llarg d'aquestes setmanes, els immobilistes han dit que ara no és el moment perquè estem a final de legislatura, perquè no està clar el finançament o perquè estem en situació de crisi. No és contradictori lluitar contra la crisi i dibuixar un mapa vinculat al catalanisme polític que superi la visió provincial del país.

Hi haurà prou suport al Parlament per aprovar-la i constituir les primeres quatre vegueries després de les municipals?

La llei té la majoria suficient al Parlament. Però jo faré el que calgui per incorporar el suport de Convergència i Unió. A CiU li demano acords i que no presenti esmenes a la totalitat. No entendria que, al matí, es digui que sí a la vegueria del Penedès i al migdia es digui que no es vol la llei de vegueries perquè ara no és el moment.